domingo, 25 de junio de 2017

Dr. Lluch: El inacabado parque central del Cabanyal

El Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de València señaló en 1988 un ámbito preciso para el desarrollo de un parque urbano que ocuparía los terrenos situados al este del barrio del CanyamelarCabanyal y Cap de França. Su extensión los hacía aptos para la creación de un equipamiento urbano verde de primer orden complementado con instalaciones deportivas. 
Se aprovechaba la oportunidad histórica que, con el avance de la línea de costa desde finales del s. XVIII, brindaba un terrain vague liberado por el mar, ocupado y liberado más tarde por infraestructuras ferroviarias al servicio del puerto -RENFE y el ferrocarril de vía estrecha local que, a su vez, relacionaba por el norte las playas con la ciudad central-. No era la primera vez que València intentaba recuperar esos terrenos para usos más acordes con el lugar, como la residencia o las instalaciones de ocio vinculadas al disfrute de las playas, pero todos habían fracasado.  Hoy, felizmente superada la parálisis impuesta sobre el barrio durante veinticuatro años más por la amenaza de la prolongación del Paseo de Valencia al Cabañal, ya no hay excusa posible para la ejecución del parque cuyo extremo sur estaba condicionado por esa circunstancia.  En Dr. Lluch, la fragmentación es evidente. Instalaciones, dejadas caer en el lugar sin el menor intento de articulación -incluida la parte ejecutada del parque a distinto nivel de la calzada-; unas pistas de tenis o un campo de fútbol protegidos por interminables vallas actúan como tapones que dificultan la accesibilidad de los vecinos del barrio a sus playas; junto a ellas, terrenos baldíos y edificios en estado de ruina o de degradación elevada cuyo estado físico exige intervenciones, decididas y urgentes. Todos estas circunstancias han contribuido a establecer una potente barrera, no solo física, entre el barrio y su frente litoral, que necesita ser resuelta con urgencia. 
Por otra parte, algunas determinaciones del PGOU para la ejecución del parque fueron incomprensiblemente aplazadas. Así ha sucedido con el derribo y realojo de los vecinos del grupo de viviendas denominado Ruiz Jarabo. Contrariamente a lo que se supone, su prevista demolición no fue un capricho del Plan Especial que imponía la prolongación de la Avda. de Blasco Ibáñez; fue una resolución del primero que obedecía a razones muy meditadas por su equipo redactor. 
Contemporáneo de la Unidad de Habitación de Marsella de Le Corbusier, el bloque Ruiz Jarabo es un edificio apantallado paralelo al mar, desarrollado en altura, en mucha altura -siete plantas en un entorno de dos-; una intromisión en el paisaje y un obstáculo ambiental para la libre circulación del aire entre la playa y el interior. Ajeno a las tipologías constructivas del área, presentaba un deficiente estado de conservación; de bajísima calidad constructiva, como muchos de sus homólogos de la inmediata postguerra, y de pésima arquitectura inspirada en los lenguajes tardobarrocos o castizos que tanto gustaban al franquismo; con déficits funcionales como la carencia de lugares destinados al tendido de ropa que acabó -y, a día de hoy, continúa- manifestándose en sus fachadas como un ejemplo colorista de costumbrismo napolitano. 
En aquel momento, reunía un importante grado de conflictividad social entre sus vecinos por causas diversas que afectaban a la convivencia de todos. Quizás por ello, hubo un bienintencionado intento de rescate, a mi juicio, equivocado, cuando la Generalitat Valenciana en su primera etapa socialista abordó la rehabilitación del inmueble en lugar de su demolición, como prescribía el PGOU. Fue una oportunidad perdida. 
Un segundo intento de redención surgió en 2012. Este diario recogía diversas iniciativas de regeneración de la zona por parte de instituciones, vecinos y comerciantes insumisos a la prolongación de la avenida; señalaba entre ellas una, bautizada como la revolución Jarabo, en la que se abogaba por las bondades de la remodelación del edificio y su reconversión de usos, sustituyendo a los habitantes originales o actuales por otros más «modernos». 
Sus impulsores no habían entendido nada de lo que el PGOU pretendía. De nuevo el árbol impedía ver el bosque.  
Con la llegada de la Copa del América, otras acciones municipales y autonómicas, improvisadas y escasamente reflexivas, vinieron a entorpecer esa acción higienizadora -deslinde mediante «el verde»- sustentada por el PGOU, que asignaba a Dr. Lluch el papel de parque central del Cabanyal. Estas actuaciones limitaron su crecimiento hacia el sur más allá de la calle del Mediterráneo, ocupando superficie verde con dotaciones que tenían perfecta cabida en su perímetro, con suelo reservado para ellas en el propio Plan.  Ahora, con independencia de la revisión de cuantas determinaciones sean necesarias en el ámbito del Plan Especial del Cabanyal, nada impide ya terminar el parque. El área lo necesita. ¿A qué esperamos?

sábado, 24 de junio de 2017

'Zona zero'. El cor del Cabanyal arrasat

Zona zero. El nom és un anglicisme per a denominar el punt exacte on explosionaren les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki l’any 1945. Més de mig segle després els nord-americans rescataren l’expressió i la popularitzaren “urbi et orbi” per a referir-se al solar deixat per les torres bessones després dels atemptats del 11 de setembre de 2001. Els valencians del Cabanyal, amb la seua socarroneria habitual, no tardaren a batejar també amb eixe nom l’epicentre de la desigual batalla que es lliurava en el ple cor del poble mariner. El govern municipal, liderat per Rita Barberà i el seu lloctinent Alfonso Grau, impulsà, jorn a jorn, durant anys, amb la connivència dels promotors còmplices que anaven a ser els grans beneficiaris de l’operació, la degradació calculada de tota l’àrea que s’extén entre la travessia de Pescadors i el carrer d’Empar Guillem, entre Serreradora i la mar, a més de tot el carrer Sant Pere. 
La destrucció en la zona zero ha ratllat la barbàrie bèl·lica. Hui el visitant pot trobar gran part dels vestigis d’un escenari postapocalíptic. I cal reconéixer que els enemics del poble aconseguiren gran part dels seus objectius: les zones limítrofs han patit molt, fonamentalment per la impunitat delictiva i l’èxode massiu que ha destruït quasi per complet tot el teixit comercial i el clima d’harmoniosa convivència. De facto, el Cabanyal estricte des del punt de vista administratiu –el que s’extén entre les séquia d’en Gasch i la de Pixavaques– ha quedat ben tocat des de tots els punts de vista. Tant és així que, durant els últims anys del rodell del PP, molts es donaren per vençuts i afirmaven que “per a lo que queda en peu, millor assolar-ho tot”. Política de terra cremada.
“Divide et impera”
Però en són molts més els que estan disposts a seguir treballant de valent per a revitalitzar el poble, “sancer i viu” i reconstruir-lo, des de la legalitat i la dignitat. La situació és ben complexa i el repte, majúscul, però la il·lusió també és enorme per a revifar i tornar a la vida el vell poble de pescadors, especialment en aquelles àrees amb una situació més dramàtica. Davant d’una emergència com la que vivim s’antoixen, com a mínim, inoportunes les pretensions, fetes públiques estes últimes setmanes, d’alimentar les divisions internes de l’antic Poble Nou de la Mar que són exactament les mateixes que sempre estimulà, indissimuladament, el propi Partit Popular. “Divide et impera”. Puix això. És més vell que Matusalem. De fet… on estaven els adalils segregacionistes mentres es perpetrava la destrucció de la zona zero? Quina presència pública i reivindicativa tingueren durant aquells anys?
El projecte de l’equip de Rita Barberà, com és ben sabut, aspirava a partir el Cabanyal pel seu costellar, obrint l’avinguda, amb els bulldozers, a través de 600 edificis –molts d’ells hui solars– i 1.600 vivendes. Aconseguir partir el poble era una de les pedres angulars de l’estratègia. Consolidar la zona zero, la clau. I el primer pas per a aconseguir-ho era frenar i anul·lar la resistència, ferma en la defensa dels veïns, del patrimoni i de la unitat del poble. 
Als habitants de la zona zero se’ls forçà “democràticament” a anar-se’n, amb una perversa acepció del terme. Ells tenien l’última paraula, però se’ls obligava a ser heroïs, si volien romandre. Havien d’esquivar l’extorsió indirecta, el mobbing i tota classe d’amenaces i enganys. Tot això per a habitar una contornada apocalíptica. Molts d’ells, de fet, són hui autèntics heroïs.
Per a dilapidar el patrimoni s’enderrocaren, sense cap necessitat més enllà del simbolisme, edificis singulars com la casa de la Palmera (inici del carrer Sant Pere), el Forn de l’Estrela o s’anuncià la demolició d’un edifici únic, com la Llonja de la Marina Auxiliant, per posar només uns pocs exemples. A banda, l’Ajuntament s’acarnissà amb els veïns del carrer de Sant Pere, un dels més emblemàtics del Cabanyal, a mode de venjança mafiosa contra alguns dels més destacats activistes discrepants.
Quant a la unitat del poble, que sempre n’ha sigut un, històricament, durant el periode en que fon municipi independent i sobretot en l’imaginari dels seus habitants –visqueren en el Canyamelar, Llamosí, Cap de França o el Cabanyal–, el projecte de prolongació volia partir-lo en dos, sobre el plànol i en el subconscient de les gents: al sud i el nord de l’avinguda. Socialment, entre els nous habitants, rics, de l’avinguda quedarien els del sud, d’extracció mitja-alta, i els del nord, més humil. I quan més prop de l’avinguda, més benestants. Des de l’eix del boulevard, en pocs anys, tota la resta del poble partit seria un camp abonat a l’especulació immobiliària.
La nova divisió, hui, la propugnen uns pocs que volen un futur de classes mitges-altes per al Canyamelar, més enllà del futur de la zona zero, al marge i desentenent-se. I per ad això estan desvivint-se per forçar una identitat nova, segregacionista, que no compartixen la immensa majoria –però immensa– dels nascuts i criats en el Canyamelar i el 100% dels del Cap de França, però que és perillosa, puix pretén créixer apel·lant a l’egoïsme atàvic del ser humà, idèntic al que movia als promotors de la prolongació.
Una història d’íntimes tragèdies

En el Cabanyal, en el temps que durà el “acoso y derribo” de l’Ajuntament del PP contra els veïns es donà una enorme gradació d’íntimes tragèdies. Poca broma amb allò d’haver de renunciar a la casa que ha sigut de la teua família durant generacions. O d’haver fet una inversió en millorar-la per a que el consistori et force a vendre-li-la a preu de solar (oh! els adalids del lliberalisme més acerb contra la propietat privada). O d’haver experimentat una intensa desgràcia de drogues en carn pròpia amb els traficants –als qui l’alcaldia els ho va posar tan fàcil– vivint en l’altre cantó. Sobre la marxa, aparegueren noves dissorts: les de les famílies marginalitzades emprades com a força de xoc contra els veïns. 
Cada persona que hagué d’interrompre la seua vida en el cor del Cabanyal per culpa d’este procés de degradació calculada té la seua pròpia tragèdia a flor de pell. Tots tenim estampes gravades a foc en la retina, d’estos anys d’ignomínia: la meua és la d’una parella de vells que pren la fresca a la nit, en plena canícula agostal, en unes cadires de platja, com ha fet tota la vida. Probablement no els ve bé la inversió en aire condicionat i cal alenar una miqueta, abans d’anar al llit. Molt pitjor els ve fugir de la casa on porten tota la vida. No els queda una altra que tolerar estoicament els nous veïns de la casa del costat, on també prenen la fresca, oferint psicotròpics als cotxes que s’acosten, amb els xiquets jugant a moure els “pollos” en els tubs d’escap dels cotxes, entre i la brutea, la falta de consideració i l’incivilitat d’alt voltatge. 
En els finals dels 90 i durant tot el segle XXI estes situacions, que alguns pensaven que només succeïen en sèries com The Wire, han sigut el pa nostre de cada dia en la zona zero, sense que cap responsable del consistori del PP vetlara pels drets fonamentals dels veïns afectats. A ningú estranyarà que tots aquells que tingueren l’ocasió renunciaren a un part de les seues vides, que es quedava en les seues cases, plenes de vivències, per a escapar d’aquella realitat de rodell lent però implacable. En molts casos les cases, potser centenàries, pràcticament havien perdut tot valor de mercat.
En la zona zero hi han finques en peu que no conserven una canonada, ni un cable de llum, ni una reixa de balcó, ni una finestra. L’edifici ha sigut escurat i espremut fins que només sobreviu l’estructura nueta, com un cadàver més, l’esquelet del qual ens recorda que un dia tingué vitalitat, que fon la llar de famílies treballadores, que pagaren amb molt d’esforç el piset, que el cuidaren amb afecte; hòmens i dones que feien front als imposts i als rebuts de la llum i l’aigua, que creïen en una certa harmonia veïnal i que ho pergueren tot, inclús la poca cosa que tenien il·lusió de deixar als fills.
La zona zero fon el territori conreat pels ideòlegs de l’alienació, instal·lats en les institucions, per a donar pas a l’ocupació de barra lliure i per a vorejar la prevaricació, eixa figura legal que s’imputa a aquells polítics que, en deixació de les seues funcions, desatenen l’obligació de cuidar i preservar un Bé d’Interés Cultural, segons llei de la Generalitat. Encara hui es lliura una batalla d’àmbit moral sobre la licitud o no d’aquelles ocupacions –i de la conveniència de consolidar-les– i de les que es perpetraren amb posterioritat, pels col·lectius amb “k”. I està obert el debat sobre el futur de les famílies sense recursos que foren emprades per l’Ajuntament, amb un altíssim nivell de depravació ètica, com a braç militar de la degradació.
Substitució de població en els Balcans i en València
 L’any 1991 vaig tindre l’ocasió de visitar les zones croata d’Osijek-Baranja (Krajina) i sèrbia de la Voivodina, frontereres amb Hongria, i d’escriure després alguns reportatges per a Hoja del Lunes. Em va impactar constatar com funcionava allò de la substitució ètnica que estigué en boca de tot lo món durant aquells anys. Després de reubicar a les persones amb pressions i amenaces, tractaven de consolidar social i econòmicament les noves comunitats, “netes” de la convivència multinacional sobretot entre croates, serbis i hongaresos de les dècades precedents. Moltes famílies –la majoria– comptaven amb membres de les tres nacionalitats –i també alguns bosnis– en un imbricat puzzle que el macedoni Milcho Manchevski plasmà amb una bellea plàstica irrepetible en Before the rain. La seua història balcànica és la de qualsevol racó d’aquella regió. 
Salvant totes les distàncies que recomana la prudència, en el Cabanyal, amb la violència de baixa intensitat, ha hagut molt d’aquell mobbing poblacional que deixarà empremta en generacions, com allà. La vessant religiosa del conflicte que esgarrà els Balcans durant deu anys era i és socioeconòmica en el Cabanyal. Observant algunes estampes que acompanyen este text, el lector observarà que a penes falten les mosses deixades pels projectils, que no és poca cosa, clar.
Ací, els polítics del PP auspiciaren la instal·lació en la zona zero d’un allau de nous veïns –amb totes les facilitats–, antagònics amb els originaris i amb la clara intenció de que els expulsaren, per plena incompetència convivencial. Uns i altres estaven en les antípodes en tot: concepte de l’educació, observació de les normes d’urbanitat, costums i formes de vida, ús de l’espai públic, expectatives i il·lusions… i també llengua, cultura, tradició, gastronomia o religió. La intenció, forçant esta situació, lògicament, no era una altra que crear un conflicte, amb forces desiguals. Els nouvinguts expulsarien als de tota la vida, amb el recolzament logístic municipal, i uns altres nouvinguts, d’alt “standing”, expulsarien posteriorment als altres per a tancar el cercle i convertir el Cabanyal en el gran negoci especulatiu immobiliari de la València del segle XXI. 
La substitució poblacional –en realitat socioeconòmica– era un anhel en les perverses ments dels que planificaren esta barbàrie. La frontera marítima de València es convertiria en pocs anys en una de les zones de luxe de la ciutat, a costa de milers de ciutadans i d’un patrimoni arquitectònic d’una enorme vàlua. La substitució es rebatejaria amb el terme més digerible de gentrificació, salvatge això sí. I, a més, els grans instigadors de tot es presentaven davant l’opinió pública com els salvadors que havien lliurat al Cabanyal de la marginalitat extrema que ells mateixos havien implementat.
Eixe procés, però, fon deturat per la persistència i la tenacitat dels veïns organitzats en diferents col·lectius i sobretot a través de Salvem el Cabanyal. No obstant, quan tot apuntava a que el canvi polític faria realitat el somni d’aquell vell eslògan “per un Cabanyal sancer i viu”, la realitat s’encabota en recordar-nos que els danys, durant tots estos anys de gestió enfocada cap a la destrucció, han sigut quantiosos, en tots els àmbits. I la zona zero és el millor exemple d’açò.

* En la darrera entrega de Veles e Bens prometíem per a hui La llista que mai va escriure Ribó, amb la protecció del patrimoni en risc d’enderroc que les institucions públiques haurien de prioritzar, però era precís acabar de contextualitzar la situació amb l’anàlisi de la zona zero.
Fotografíes de Eva Máñez 





El Consistorio ofrece 18 casas del Cabanyal a sus antiguos dueños

La junta de gobierno aprobó ayer que la empresa Plan Cabanyal se encargue del proceso de propuesta para la reversión de 18 propiedades municipales en el barrio marítimo a sus antiguos propietarios. Esto se debe a que fueron las únicas expropiaciones, todas concentradas en la zona prevista para la prolongación de Blasco Ibáñez y el bulevar de San Pedro. 
En el acuerdo al que tuvo acceso ayer LAS PROVINCIAS se habla de fincas situadas en las calles Luis Despuig, San Pedro y la plaza Virgen de Vallibana. En el número 35 de la citada calle, conocido como el Escorxador, la intención del gobierno municipal es rehabilitar este inmueble para dedicarlo a una especie de archivo histórico del Cabanyal. Eso se menciona en el documento, en el sentido de que no será posible la reversión al estar dispuesto para un equipamiento público. 
En 2007, el Consistorio delegó las expropiaciones en la Conselleria de Obras Públicas, un proceso que se vio interrumpido en 2010 por el decreto del Ministerio de Cultura en contra de la prolongación de Blasco Ibáñez. En caso de que los anteriores propietarios no quieran hacer uso de la reversión, la empresa pública podrá disponer de las casas y solares (muchas han sido derribadas) en los planes que disponga el Consistorio, todavía sin conocer pese a los dos años transcurridos de mandato. El Ayuntamiento mantiene medio millar de propiedades, entre edificios y solares, pendientes de decidir sobre qué hará con este importante activo inmobiliario. 
La empresa Plan Cabanyal ha vendido algunas de las casas de su propiedad y tramita la subasta de otras catorce. Todas necesitan un profundo proceso de rehabilitación por la degradación sufrida los últimos años y la falta de mantenimiento.

viernes, 23 de junio de 2017

Ribó agiliza las obras del Cabanyal financiadas por la UE tras las críticas vecinales

El alcalde entiende las reivindicaciones de los vecinos y asegura que el desalojo de viviendas «okupadas» va más lento al estar en vía judicial 
El alcalde de València, Joan Ribó, ha convocado a los jefes de servicios de las áreas implicadas en los proyectos de regeneración del Cabanyal financiados por la Unión Europea a través del programa Edusi para que empiecen a dar salida a los proyectos. Así lo anunció ayer el alcalde tras recibir la confirmación «verbal» por parte del Ministerio de Hacienda a los procedimientos de gestión de los proyectos que ha presentado el ayuntamiento y que llevan meses de retraso. El alcalde, que esta semana ha tenido que volver a escuchar las críticas de los vecinos del Cabanyal por los retrasos en las obras de regeneración del barrio, admitió los retrasos y confío en que «en un plazo razonable» se pueda conseguir la normalización. 
No obstante, las críticas de los vecinos del Cabanyal, que este miércoles se manifestaron bajo el lema «con la urbanización no tenemos bastante», van dirigidas a las tres administraciones implicadas en la dignificación de este barrio, donde la okupación ilegal de viviendas, las actividades ilegales, desde las chatarrerías hasta la venta de droga, han causado una grave fractura social. 
El alcalde insistió ayer en que «estamos trabajando y estamos intentando colaborar al máximo con la Delegación del Gobierno» en cuestiones como la droga porque «son competencia del Gobierno». 
El delegado del Gobierno, Juan Carlos Moragues respondió ayer, durante una visita a los trabajos de regeneración de la playa de la Garrofera, que los problemas del Cabanyal no son solo la seguridad, sino de convivencia y, a su juicio, justifican que los vecinos reprocharan al presidente Ximo Puig y al alcalde en su reciente visita al barrio «que les están fallando». El Cabanyal, dijo el delegado, «está peor, más degradado que hace dos años». Aseguró en relación a la venta de droga que la Policía Nacional está llevando a cabo intervenciones para desmantelar los laboratorios de droga del barrio, si bien recordó que hay problemas con «la venta de droga que se realiza en las casas de propiedad municipal que debe resolver el ayuntamiento desalojándolas». 
Ribó explicó que se está haciendo frente a la okupación de casas en esta zona de la ciudad aunque precisó que este asunto «va más lento porque va por vía judicial». 
Respecto a las reclamaciones de los vecinos el alcalde señaló que le parece «muy razonable su reivindicación». «Las cosas que se tienen que reivindicar se deben reivindicar y me parece importante», afirmó.

El ayuntamiento clausurará las 17 chatarrerías detectadas en el barrio

Las tres primeras órdenes de cierre se notificarán la próxima semana y luego se abrirán otros tres expedientes 
La concejala de Protección Ciudadana, Anaïs Menguzzato, anunció ayer el cierre de las 17 chatarrerías ilegales que hay en el barrio del Cabanyal, uno de los principales focos de insalubridad, ruidos y molestias que hay en el barrio. Según dijo, ya se ha abierto expediente a tres de estas chatarrerías, las más importantes, y los días 26 y 27 se les comunicará el cese de actividad, que obliga también a vaciar los locales. A renglón seguido está previsto expedientar a otras tres que tienen graves problemas de salubridad, por lo que en este caso se pedirá también el acompañamiento del servicio de Sanidad del Ayuntamiento de València. 
Y así sucesivamente se llegará a las 17 chatarrerías que se han detectado en la zona. Anaïs Menguzzato explicó que en todos los casos están obligados a desalojar el local y sacar la chatarra, una obligación que de no cumplirse por parte de los dueños, cumplirá el propio ayuntamiento. La concejala entiende que los vecinos estén molestos por la lentitud de los trabajos en el Cabanyal, ya que «se ha generado una expectativa y luego no podemos ir todo lo rápidos que nos gustaría». De todas formas, asegura que «al final de la legislatura el Cabanyal será un barrio distinto al que es ahora».

jueves, 22 de junio de 2017

El Cabanyal - Canyamelar - Cap de França inicia el camí cap a la seua transformació

L'EDUSI d'aquesta zona de la ciutat de València es portarà a terme en un termini de 5 anys.
La intenció de l'Ajuntament és començar "a treballar amb el màxim de rapidesa i diligència".
Suposa una inversió total de 30 milions d'euros, dels quals 15 milions corresponen a fons FEDER.
Una vegada s'ha obtingut la confirmació verbal de la Subdirecció General de Cooperació Territorial i Desenvolupament Urbà, depenent de la Direcció General de Fons Comunitaris del Ministeri de Hisenda, als projectes per import de 30 milions d'euros per a transformar els barris de Cabanyal, Canyamelar i Cap de França, sorgits després d'un ampli procés de participació ciutadana, els responsables de tots els servicis municipals implicats en la seua tramitació i adjudicació han sigut convocats este matí a una reunió en l'Hemicicle. En ella, l'alcalde els ha sol·licitat la màxima diligència perquè puguen iniciar-se com més prompte millor, i el regidor d'innovació Jordi Peris ha ressaltat la importància de l’EDUSI, una estratègia de desenvolupament urbà i sostenible per a transformar estos barris de la ciutat de València en un procés de 5 anys.
“L'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) de València 2016-2020, amb finançament europeu, és un projecte fonamental per a resoldre gran part dels problemes del barri de Cabanyal-Canyamelar-Cap de França en el qual portàvem un cert de retard perquè no depenen només de l’Ajuntament de València, sinó que els projectes, s'han de revisar pel govern central i encara no ens ha arribat la confirmació oficial. A pesar d’això, ens ha arribat ja la confirmació verbal i a partir d'ara és imprescindible començar a treballar amb el màxim de rapidesa i diligència perquè estem al juny i hi ha projectes que s'han d'executar durant 2017”, ha assenyalat.
En esta convocatòria als caps dels servicis municipals se'ls ha demanat que agiliten la tramitació dels projectes inclosos dins de l’EDUSI, que suposa una inversió total de 30 milions d'euros per a distintes intervencions al Cabanyal al llarg de cinc anys. La meitat d'eixa quantitat, 15 milions, correspon a fons europeus FEDER.
Agilitzar el procés
“Hem convocat a tots els caps de servici implicats per a demanar-los que plantegen ràpidament les necessitats, explicar-los com fer-ho, i que els projectes es puguen començar a executar ràpidament”, ha afirmat Joan Ribó, a l'inici d'esta reunió de treball en l'Hemicicle.
Per la seua banda Jordi Peris, responsable de l'àrea d'Innovació, ha assenyalat que “estem en l'arrancada de les operacions del projecte Va Cabanyal!, de l’EDUSI per a la rehabilitació del barri, un projecte que va sorgir d'un procés participatiu i que ha costat molt treball portar fins ací”. Després de les explicacions als servicis sobre com tramitar els diferents projectes que afecten a cadascun d'ells Peris ha recordat que este projecte de l'Ajuntament per a “dignificar, reurbanitzar i millorar” els barris de Cabanyal-Canyamelar-Cap de França “va sorgir d'un procés participatiu en el barri que té una importància singular per a este govern, per a este  Ajuntament i per a esta ciutat de València”.
Ha insistit el regidor que es tracta “d'un projecte estratègic a cinc anys que ha de transformar el Cabanyal, un barri que requereix d'esta iniciativa en la qual estarà involucrat un ventall molt ampli de servicis municipals per a anar desenvolupant al llarg d'estos cinc anys tot un seguit de mesures que van a marcar i a transformar el barri”.
Joan Ribó i Jordi Peris han demanat màxima col·laboració i diligència als  caps de servici  per a tramitar i adjudicar estos  projectes, als quals la Unió europea ja va donar la seua aprovació quan va acordar cofinançar-los amb 15 milions d'euros dels fons FEDER, als quals s'afig una aportació similar per part de l'Ajuntament, “perquè puguen començar al més prompte possible”.
Peris ha insistit en la importància de la iniciativa de regeneració urbana integral i sostenible de l’EDUSI “i en la necessitat de no perdre de vista els elements fonamentals d'este projecte: eixa visió estratègica a cinc anys, la visió integral d'abordar tots els problemes del barri del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França i fer-ho sempre amb una component de participació ciutadana que ha marcat la iniciativa des del principi”.
Actuacions
Els  projectes a executar estan dividits en 11 línies d'actuació incloses en la proposta que va a ser finançada des d'Europa amb 15 milions d'euros: Accés universal a les tecnologies de la informació i comunicació en condicions d'igualtat per a eliminar la bretxa digital, amb un pressupost d’1.955.750 euros; Mobilitat Urbana Sostenible, amb la reducció d'emissions de CO2, priorització del trànsit intermodal per als vianants, ciclistes i de transport públic, pressupostada en 8.638.100 euros; Millora de l'eficiència energètica i augment de les energies renovables, amb 2.026.500 euros; i Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural, pressupostada en 1.751.100 euros.
També s'inclou la Millora i rehabilitació del medi ambient urbà, amb un pressupost de 5.889.900, Regeneració física, econòmica i social de l'entorn més degradat del barri, amb 3.095.000:, Regeneració física i social mitjançant programes de rehabilitació, reconstrucció i accés a l'habitatge, el pressupost del qual ascendeix a 600.000 euros; Revitalització mitjançant infraestructures i programes culturals, amb 1.602.000; Millora de l’ocupació i de la integració social i laboral amb 60.000 euros; Foment de la reactivació comercial, amb 345.000 euros, i Suport integral a les famílies, amb vora 3.000.000 d'euros.

Entre els projectes concrets s'inclouen els de restauració de l’Escorxador i de la Casa dels Bous, la construcció d'un espai  per als vianants i ciclistes en Serradora i d'un recorregut preferentment per als vianants Est-Oest, la construcció d'una instal·lació esportiva en Doctor Lluch, rehabilitació de la Plaça Llorenç de la Flor, actuacions en el  carrer Sant Pere i el seu entorn, la creació d'equipaments comercials especialment en l'anomenada Zona Zero, les accions per a impulsar la identitat comercial, la creació d'un centre cívic o les ja citades iniciatives de suport integral i orientació a les famílies, entre d’altres.

El Cabanyal, unido en una sola voz para sacar al barrio de la degradación

Vecinos, comerciantes, falleros, músicos y cofrades participan en una concentración este miércoles a las 20.00 horas en la calle Reina con avenida del Mediterráneo. 
Consideran positivo el anunciado retén policial en la 'zona 0', pero advierten de que la solución pasa por un plan global que abarque desde servicios sociales hasta seguridad. 
Bajo el lema 'Todos juntos para reencontrarnos en la calle', hasta ocho de las más importantes entidades asociativas del Cabanyal-Canyamelar se han dado cita este miércoles a las 20.00 horas para hacer un llamamiento a la unidad de todo el barrio como medio más efectivo para exigir a las administraciones medidas urgentes y contundentes para sacar al barrio de la marginalidad y la degradación. 
La concentración de protesta, a la que han asistido unas 500 personas, se ha realizado en el cruce de la calle Reina con avenida del Mediterráneo y en ella participarán la Associació de Veïns del Cabanyal – Canyamelar, la Junta Major de la Setmana Santa Marinera, la Associació de Vendedores/s Mercat del CabanyalCanyamelar, la Agrupació Falles Marítim, la Societat Musical Poblats Marítims, la Societat Ateneu Musical Port, la Plataforma Salvem El Cabanyal – CanyamelarCap de França y ACIPMAR (Associació de comerciants i professionals del marítim). 
Sin duda, un mensaje serio y contundente a tener en cuenta tanto por el Ayuntamiento, como por la Generalitat y la Delegación del Gobierno, administraciones competentes en la rehabilitación social y urbanística del barrio. 
Al respecto, el portavoz de Salvem el Cabanyal, Faustino Villora, ha explicado que exigen "un plan global indefinido para el barrio en el que se coordinen los diferentes servicios competentes, desde servicios sociales, pasando por Medio Ambiente, Urbanismo, Vivinda y sobre todo, vigilancia policial para acabar con el tráfico de drogas, uno de los problemas más graves que llevamos 30 años denunciando y que no se ha atajado desde Delegación del Gobierno". 
Villora ha adevertido que "sin ese plan global, aunque haya alguna mejora puntual, no servirá de mucho, no vamos a conformarnos con parches". 
En términos parecidos se ha pronunciado la presidenta de la asociación de vecinos del Cabanyal, Pepa Dasí, quien ha valorado el anunciado  nuevo retén de la Policía Local para la 'zona 0' como algo positivo, aunque "sin lanzar las campanas al vuelo' porque están "cansados de promesas incumplidas". 
Durante la concentración, los representantes de los diferentes colectivos leerán un manifiesto en el que insisten en la necesidad de adoptar medidas urgentes y recuerdan que las administraciones no están cumpliendo con una de las principales funciones que tienen encomendadas: garantizar el cumplimiento de las leyes y ordenanzas municipales. 
Además, ponen el acento en los problemas de droga, las chatarrerías ilegales, el degradado patrimonio público, la ausencia de coordinación para frenar acciones incívicas como las barbacoas o la música a cualquier hora del día, y la necesidad de que familias jóvenes quieran vivir en el barrio. 
Además, exigen información y participación en las obras que se desarrollarán en el barrio, así como en el proceso de redacción del nuevo planeamiento. 
Esta es la tercera protesta que realizan los vecinos, aunque seguramente será la más significativa por la adhesión del resto de colectivos del barrio, tras las dos que han llevado a cabo recientemente, la primera en la visita de obras que realizaron el alcalde de València, Joan Ribó, y el presidente del Consell, Ximo Puig, y la segunda hace por más de una semana en plena calle Colón.